Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Des de que l'home va trepitjar per primer cop l'illa de Menorca fins a l'actualitat, s'han anat combinat al llarg de milers d'anys una sèrie de factors humans i naturals. Aquests factors han modelat un paisatge molt peculiar que, si bé conserva similituds amb al paisatge de les illes veïnes, a la vegada té una personalitat pròpia molt marcada, fruit d'una realitat cultural, econòmica, natural i climàtica ben diferenciada. Així, el paisatge de Menorca és un petit mosaic, l'esquelet del qual el formen extenses zones agrícoles i ramaderes, parcel·lades amb antigues parets de còdols, juntament amb boscos d'alzines, ullastres i pins.
A la zona litoral trobam tot un seguit de platges i sistemes dunars, alternats amb penyals i petites cales arraconades, tot esquitxat de tant en tant per zones urbanitzades. Les zones humides, com per exemple S'Albufera des Grau, Es Prat de Son Bou o Ses Basses de Lluriac, i els barrancs de la costa sud, també són part molt important d'un paisatge que, dia a dia, l'home, amb les seves accions sobre la natura, ha anat modificant.
Menorca
està situada al centre del Mediterrani occidental, entre els
paral·lels 39º 48' 40'' i 40º 05' 17'' de latitud N
i els meridians 3º 47' 40'' i 4º 19' 17'' de longitud E.
Té una extensió de 702 km2 de superfície i 216
km de costa. El punt més elevat de l'illa és el
Toro
(http://www.menorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/
santuari-de-la-verge-del-toro/), amb 357m d'alçada.