OBSAM

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

• Guia del paisatge
• Exposicions
• Documents d'interès
• Enllaços

Taula de continguts

Guia del paisatge de Menorca

 

Història

L'illa de Menorca ha sofert, al llarg de la seva història, un gran nombre de conquestes, reconquestes, assalts i invasions per part d'una sèrie de pobles que freqüentaven el Mediterrani i per als quals Menorca tenia excel·lents característiques, bé estratègiques o simplement comercials.

 

Dels primers pobladors fins a la conquesta d'Alfons III

El poblament de Menorca, pel fet de ser una illa, és molt recent. Les restes humanes més antigues trobades a Menorca estan datades al voltant del 2000 aC Els primers pobladors podien haver arribat a l'illa amb primitius sistemes de navegació. Es tracta d'un període caracteritzat per la caça i la recol·lecció dels aliments, fins que poc a poc es va introduïnt la ramaderia i l'agricultura. Al voltant del 2000 aC apareix la cultura pretalaiòtica, caracteritzada per la utilització de metalls com el bronze o el coure. Aquesta societat viu de la ramaderia i l'agricultura, especialitzada en espècies de pastura i cereals. El 1500 a.C es renova la cultura menorquina i la població de l'illa evoluciona cap una nova orientació econòmica on les relacions amb altres cultures mediterrànies comencen a ser freqüents, sobretot gràcies a ruta dels metalls que atravessa el Mediterrani. Tota aquesta innovació dóna lloc a la cultura talaiòtica, caracteritzada per una major organització de la civilització: vivien en comunitat, defensaven els poblats amb murades, etc. Aquesta civilització va deixar un important llegat arqueològic a l'illa de Menorca, gran part del qual avui dia encara es conserva.

Amb la fundació de la colònia púnica a Eivissa s'intensifiquen les relacions comercials, fet que provoca una evolució progressiva de la civilització menorquina que desemboca en un gran luxe i en el predomini d'objectes grecs i púnics. Tres-cents anys aC Menorca és conquerida pels cartaginesos, encapçalats pel general Mago. Podria ser que la toponímia de la ciutat de Maó guardi relació amb el nom d'aquest general cartaginès. Els romans es fan amb el control de l'illa cap a l'any 123 aC La civilització romana estén una gran infrastructura viària per tota l'illa i funda les ciutats de Sanissera (Sa Nitja) i Jammo (Ciutadella). A finals del segle VI, els bizantins prenen al poder de l'illa als romans i Menorca es converteix en lloc de desterrament, el que provoca una paralització de les activitats desenvolupades tant al port de Maó com a gran part dels diferents nuclis urbans de l'illa. L'any 904 té lloc la conquesta musulmana. D'aquesta època només se sap que la ciutat de Maó desapareix i en el seu lloc hi ha un castell que vigilava i defensa el port. La conquesta musulmana provoca canvis en les activitats diàries i introdueix noves pautes econòmiques, socials, polítiques i culturals. La societat era diversa i s'organitza en tribus i clans. Són agricultors i ramaders. Hi ha comerç i corsarisme.

 

De la conquesta cristiana fins a la Guerra de Successió

La dominació musulmana dura quasi bé tres-cents anys, fins que el 1287 el Rei Alfons III d'Aragó conquereix Menorca per als cristians. A partir d'aquí es produeixen una sèrie de canvis que afecten a la llengua, a les costums i a la cultura, motivats en gran part per la substitució de la població musulmana per població cristiana. Durant del segle XIII es funden les poblacions de Ferreries i Mercadal. Alaior és fundat una mica més tard, el 1304.

El 1343 Menorca s'incorpora al Regne Català - Aragonès. Els segles XV i XVI són períodes turbulents, marcats per lluites socials, crisis econòmiques, incursions pirates,... La societat viu estructurada d'una manera extremadament classista, formada per cavallers, ciutadans, pagesos, propietaris, menestrals, marginats i esclaus. Durant aquests segles, l'església ostenta un gran poder i marca la vida quotidiana. Tots els súbdits han de ser fidels i han de pagar un impost a l'església; els qui no el poden pagar es converteixen en esclaus. L'economia es basa en l'agricultura del blat, en la ramaderia ovina i en la manufactura del tèxtil. El comerç es centra en la llana.

L'any 1535 té lloc l'assalt a la ciutat de Maó per part del pirata turc Barba-rossa, que s'endú tots els tresors de la ciutat i 800 persones com a esclaves. Aquest fet motiva la construcció, el 1555, del Castell de Sant Felip (www.aj-escastell.org/publicacions/
AbrirPub.aspx?ID=722) a l'entrada del port per defensar la ciutat. 23 anys després, el 1558, l'assetjament per part dels turcs es produeix a Ciutadella.

El XVII és un segle marcat per les epidèmies, les plagues de rates, de llagostes, etc. L'epidèmia més greu és la pesta de l'any 1652. Els habitants de la Menorca d'aquest segle també s'enfronten a les incursions dels pirates i als atacs dels saltejadors de camins que viuen a les coves dels barrancs i fustiguen als viatgers que van d'un poble a l'altre. A finals de segle es construeix, a l'entrada del port, la torre de Sant Nicolau per defensar Ciutadella dels atacs per mar.

 

De la Guerra de Successió fins al segle XX

A finals d'aquest segle i començaments del XVIII té lloc un esdeveniment important: la disputa del tro d'Espanya, que desemboca en la Guerra de Successió (1706-1713) i que comporta la divisió de la societat entre partidaris de Carles d'Àustria i seguidors de Felip de Borbó. Devers l'any 1708, els britànics ocupen Menorca per poder ajudar en Carles d'Àustria a obtenir el tro, però és Felip qui acaba guanyant. La guerra acaba amb el Tractat d'Utrecht el 1713, que imposa la pau i reconeix el domini britànic a l'illa de Menorca.

Durant tot el segle XVIII s' alternen diferents dominacions. Els anglesos dominen l'illa en tres períodes. Durant el primer, de 1713 a 1756, es configura la ciutat actual de Maó i té lloc un desenvolupament econòmic que deixa una gran empremta. Entre el 1710 i1726, els anglesos construeixen el Fort de Malborough (www.menorcamonumental.org) i les torres de defensa costanera. A partir del 1756 els francesos es fan amb el poder de l'illa i el 1761 funden el poble de Sant Lluís. Es tracta d'una etapa curta, ja que 1763 els anglesos tornen a governar Menorca. El XVIII és un segle d'esplendor econòmic i cultural per l'illa, es desenvolupa el comerç, l'agricultura i la indústria de vaixells i es produeix un fort creixement demogràfic. El 1771 es funda el municipi d'Es Castell. Es construeixen noves carreteres, com el Camí d'en Kane, i es desenvolupa la cultura catalana, sempre respectada pels anglesos. Així apareixen il·lustres personatges del mon literari com Joan Ramis i Ramis (www.mallorcaweb.com/magteatre/poemes-solts/ramis.html).

 

Amb el tractat de Versalles (3 de setembre de 1783), Gran Bretanya cedeix l'illa a la corona espanyola. El nou governador el Comte de Cifuentes aplica a l'illa les mateixes mesures, lleis i reglaments que a la resta d'Espanya i, com al segle XVI, el govern de Madrid paralitza l'economia menorquina, prohibint el lliure comerç de blat i llegums. De nou, el 1798 els anglesos es tornen a fer amb el poder.

Aquesta vegada però, la dominació britànica dura només quatre anys. El 1802, amb el Tractat d'Amiens, l'illa torna a formar part de la corona espanyola.

Així, després d'una època esplendorosa, l'illa torna a la dura realitat de la seva història i l'estancament, l'aïllament, la decadència i la pobresa es tornen a fer presents. La situació comença a millorar cap a meitat de segle XIX gràcies a la introducció de la indústria i a la represa de l'activitat comercial. A principis del segle XX s'estableixen connexions amb Barcelona i Mallorca i es desenvolupa la indústria sabatera. Durant la primera meitat del segle es produeixen diferents fets polítics de gran rellevància per l'illa, com la dictadura de Primo de Rivera, la proclamació de la II República, la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. Aquests dos darrers esdeveniments provoquen un empobriment de l'illa i ocasionen la falta de llibertats socials, culturals i econòmiques. Aquesta situació millora cap a finals dels anys 50, amb la recuperació de la indústria i el naixement del fenomen turístic. Actualment, l'illa de Menorca es caracteritza per tenir una gran activitat econòmica, la major part de la qual està relacionada amb el turisme.

 

Per a més informació, consulteu els toms IX i X de l'Enciclopèdia de Menorca.

©2003-2006 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí, fet amb Xhtml i Css