OBSAM

• Guia del paisatge
• Exposicions
• Documents d'interès
• Enllaços

Taula de continguts

Guia del paisatge de Menorca

Geologia

Menorca està formada per una gran varietat de rocam de diferents edats. El punt de partida del seu origen es situa entre el final del Silurià i el principi del Devonià, ambdós períodes inclosos dins l'era paleozoica, concretament fa uns 410 M.a. És aquí on va començar la gènesi dels materials més primitius de l'illa.

Origen del promontori Balear i naixement de Menorca

Menorca forma part de la protuberància que té la península Ibèrica. Vindria a ser un gegantí esperó al final del qual hi trobem l'illa de Menorca.

Dos són els fets geològics importants que van condicionar, no fa pas gaires anys, l'obertura de la Mediterrània occidental i la formació del promontori balear. Al final de l'Oligocè i començament del Miocè, al voltant de 23 M.a. enrera, el sector d'escorça terrestre que avui ocupa la Mediterrània occidental va estar sotmès a un moviment tectònic de tipus extensional. Aquest fet va condicionar la formació de grans fosses tectòniques i d'alts. Les zones enfonsades, és a dir, les fosses tectòniques o grabens, foren envaïdes per la mar. Les més properes als massissos muntanyosos es van reomplir ràpidament de sediments, mentre que les més profundes i més allunyades de la zona de sedimentació més intensa restaren com a grans fons marins. De les primeres en aquesta rodalia hi ha les fosses de la depressió mitjana de la serralada Costanera catalana (o depressió del Vallès - Penedès), la fossa del Roine i la gran fossa del Rin, ja més allunyada. Entre les altres, les més profundes, hi havia la que abastava els golfs de València i de Lleó i la fossa Algeriana, ambdues enfonsades per les mateixes causes. Aquestes fosses estaven separades per un alt que començava a sorgir tímidament de la mar per formar un rosari d'illes. Així naixia Menorca, juntament amb la resta de les Balears, Còrsega i Sardenya. Posteriorment a aquest enfonsament, una mica abans del Miocè mitjà, tant la Península com el tros d'alt format per Còrsega i Sardenya van estar sotmesos, a més, a un procés de rotació. Aquest procés va originar l'obertura del golf de Biscaia, l'eixamplament dels golfs de València i Lleó i l'engrandiment de la Mediterrània occidental.

Les Balears, per la seva geologia, estan relacionades directament amb les serralades Bètiques. Formen, en realitat, el seu extrem més oriental, la seva continuació cap a dins de la Mediterrània. Les característiques geològiques de les Balears parlen d'un lligam concret amb el Prebètic. Observant un mapa de la península Ibèrica o bé una foto satèl·lit de la zona, s'endevina un accident tectònic, una gran falla que limita el promontori balear per tramuntana. Aquesta falla es prolonga dins la Península i dóna lloc a la fossa del Guadalquivir, límit de la serralada Bètica.

La geologia de Mallorca i d'Eivissa és molt semblant a la de les serralades Bètiques. Però Menorca, tot i formar part del mateix conjunt, probablement a causa d'ocupar una posició més marginal dins de l'arxipèlag, té les seves pròpies característiques que la diferencien fins a un cert punt de les altres illes de l'arxipèlag i del conjunt bètic. Aquest fet provoca sempre incertesa en el moment d'atribuir Menorca a una determinada unitat. En general, els materials i fòssils que la formen són molt semblants en unes illes i les altres, però hi ha dues característiques geològiques que donen a Menorca una personalitat pròpia i diferenciada de la resta d'illes de l'arxipèlag: la presència, a la costa de tramuntana, d'abundants materials del Paleozoic i la manca total de sediments del Cretaci superior i del Paleogen, el que es coneix com "Època de foscor", i que abasta des dels 100 fins els 25 M.a. enrera.

Els terrenys més antics de Menorca. L'aflorament paleozoic

Menorca compta amb els materials més antics de les Balears. A Mallorca i a les Pitiüses la historia geològica comença ara fa uns 200 M.a., mentre que a Menorca aquest punt de partida el podem situar al voltant dels 400 M.a. Les roques més antigues que s'han datat a Menorca són les que formen l'aflorament del Paleozoic, que s'estén per la zona centre - nord de l'illa (de Mercadal fins al Pilar i Fornells). A la zona NE de Menorca també hi podem trobar materials paleozoics. Es tracta, però, dels materials paleozoics més moderns, concretament del període del Carbonífer. Els materials que conformen aquest aflorament són gresos, lloselles, conglomerats, radiolarites, roques volcàniques i calcàries. A la zona situada entre el Cap de Cavalleria i Sa Punta Negra s'hi poden trobar els materials més antics de Menorca, datats amb més de 400 M.a.

A la colàrsega del Port de Fornells es poden trobar afloraments de gresos del Paleozoic.

 

Distribució dels materials geològics de l'illa

L a distribució geològica de Menorca és prou característica. L'illa està separada en dues grans unitats geològiques per una línia pràcticament recta que va des de el Port de Maó fins a Cala Morell, al nord de Ciutadella. La part més antiga correspon a la zona nord, on podem trobar un mosaic de materials de diferent color, edat i composició. Es tracta d'una regió amb un relleu relativament accentuat de petits turons i valls amples i poc fondes. Aquesta zona s'anomena regió de Tramuntana. Per contra, la part sud, anomenada regió de Migjorn, és una zona amb poc relleu, d'una coloració i composició molt més homogènia i amb gran nombre de barrancs. Aquesta distribució en dues regions diferenciades també té el seu reflex en dues composicions de roques: al nord dominen les silícies, encara que també n'hi ha de carbonatades, i al sud pràcticament són totes carbonatades. Aquesta composició confereix a l'illa unes característiques hidrogeològiques particulars. El terrenys superficials del sud són permeables i l'aigua s'escola en profunditat fins que troba terrenys impermeables. Al nord açò pràcticament no succeeix. Aquest fenomen provoca que la pràctica totalitat de les reserves d'aigua es trobin al sud de l'illa, a l'anomenat aqüífer de Migjorn.

Geològicament, l'illa es divideix en dues regions ben diferenciades.

 

Per a més informació, consulteu el tom I de l'Enciclopèdia de Menorca i el llibre de Joan Rossell i Carme Llompart " El naixement d'una Illa, Menorca", editats per Obra Cultural de Menorca i Institut Menorquí d'Estudis respectivament.