Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
El paisatge ha passat de ser un concepte imprecís i massa vast a ser el centre de tot un seguit d’experiències pràctiques de gestió sostenible del territori. El Conveni Europeu sobre el Paisatge (Florència 2000) ha significat el reconeixement institucional de les diverses tendències (des de l’àmbit de l’ecologia fins al de l’arquitectura o la comunicació) que han posat l’accent en el paisatge com quelcom de continu i integrador, un mosaic d’interrelacions permanents entre la biosfera i les cultures i societats humanes, i que abasta tant el medi rural, com l’urbà o la immensa banalitat actual de les zones periurbanes.
Paisatge és quasi tot. És també experiència, i és convivència. Però no es pot congelar o preservar en un museu. És pura dinàmica. Canvi continu en el qual l’economia té una influència fonamental a l’escala temporal humana. L’arquitectura també n’hi té. Quin és el diàleg que s’ha d’establir entre l’objecte a construir i el seu entorn? El context actual reclama de l’arquitecte una nova sensibilitat per transitar sobre l’estreta línia que hi ha entre la seva creativitat i el respecte pel patrimoni col·lectiu que és el paisatge.
![]() |
![]() |
![]() |
El 1993 la UNESCO va atorgar la distinció de Reserva de Biosfera a Menorca en reconeixement a la seva capacitat per compaginar el respecte pel medi ambient amb el desenvolupament econòmic i social de la societat menorquina. Des de la seva creació l’any 2000, l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) de l’Institut Menorquí d’Estudis es dedica a la recopilació i estudi de dades de tots els factors econòmics, socials i naturals que configuren la realitat menorquina i que poden influir en el manteniment d’aquest equilibri que ha estat reconegut internacionalment.
Per difondre aquestes dades, el propi OBSAM, juntament amb la Fundació Sa Nostra-Caixa de Balears, va promoure l’exposició “El paisatge de Menorca”, que des de novembre de 2004 fins a octubre de 2005 va itinerar per totes les poblacions de Menorca. La mostra posava l’accent en la responsabilitat humana sobre el paisatge, oferint, alhora, un recorregut pel passat i el present del paisatge de l’illa. L’objectiu era plantejar interrogants i convidar a la reflexió individual per afrontar el futur amb garanties d’èxit.
![]() |
||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |